diumenge, 9 de juny del 2013

El tango de la Guardia Vieja, d'Arturo Pérez-Reverte


"Olvidar con una mueca de buen perdedor lo que en otro tiempo fue, asumir lo que ahora es, y aceptar lo que nunca podrá ser. Sin embargo, hay impulsos, concluye. Hay instintos, curiosidades que unas veces pierden a los hombres y otras hacen caer la bolita en la casilla adecuada de la ruleta. Caminos que, pese a los consejos de la más elemental prudencia, es imposible soslayar cuando se ofrecen a la vista. Cuando tientan con respuestas a preguntas nunca formuladas antes."

divendres, 10 de maig del 2013

Assaig de càntic en el temple, Salvador Espriu


Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que s’en va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.



Edu3.cat

dimarts, 23 d’abril del 2013

Sant Jordi 2013


Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança
que ens empenyen designis de goig i llum,
vinc a dur-te amb el cor l'espai que ens reclama
si amb mi el vols compartir.
Tot el que ens espera és el misteri d'un gran mar llunyà
i un horitzó sempre distant
que junts farem molt més clar.
Venim de molt lluny i anem lluny encara
plens de somnis i llum...
plens de somnis i llum...

Miquel Martí i Pol

divendres, 12 d’abril del 2013

dijous, 21 de març del 2013

Dia Mundial de la Poesia


MAIG D’AMOR, Gerard Vergés.

Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D’aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d’amor.

dijous, 7 de març del 2013

Vuit de març, Maria Mercè Marçal


Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

dimarts, 5 de març del 2013

Pocions màgiques dels alumnes de 1r


POCIÓ PER CONVERTIR-SE EN UNA GRANOTA
BRUIXES: MARINA I SARA

INGREDIENTS:
-Mocs d’hipopòtam
-Berruga d’una bruixa(amb pèls)
-300 ml de diarrea d’elefant
-Pus d’un gra
-Cua d’una sirena
-Ullal d’un llop

PREPARACIÓ:
Agafem els mocs d’elefant i els posem en una cassola; la berruga de la bruixa la triturem amb la batedora i quan estigui completament líquida, la posem també a la cassola. 
La salsa del nostre ingredient seran els 300 ml de diarrea d’elefant. Agafem el pus i també el triturem amb la batedora i el posem a la cassola. La cua de sirena la tallem a trossos una mica grans i els posem també a la cassola. I per acabar la nostra amanida vegetariana, li tirem la salsa diarrea per decorar-la. 
Ara ja podem agafar la forquilla ullal de llop per menjar-nos-la.



POCIÓ PER CONVERTIR-SE EN MIG HUMÀ I MIG DRAC
BRUIXOTS: MANEL I ALEX

INGREDIENTS:
-Llàgrima de drac de foc (difícil de trobar)
-Tres pètals de la flor cadàver humumant
-Tres plomes d’un trencalòs
-Una dent de tauró
-Una roca solar
-Sang de dimoni
-Una banya de mamut
-Escames d’anaconda

PREPARACIÓ: 
  1. Agafem una olla grossa i l’emplenem d’aigua molt freda (aigua polar) durant una hora.
  2. Agafem la roca solar, la tallem en trossos petits(gravalla) i la barregem amb la llàgrima de drac, i si no surt un dibuix de fum d’un drac d’aigua, està malament.
  3. Agafem les escames de l'anaconda i l'aixafem com la pols, la tirem sobre el dibuix del drac i veurem que es quedarà enganxat i després el dibuix desapareixerà.
  4. De moment, agafem l'olla i la portem a un jardí, parc...(és important aquest pas) amb la sang de dimoni i el líquid quedarà d'un color de sang espès. Esperem un dia i veurem que del líquid sortirà un dimoni (s'ha de dir: "sana sana culito de rana", perquè desaparegui). I esperem deu minuts.
  5. El banyem de mamut amb un ganivet molt fort i resistent, i  el tallem.
  6. Amb cola de líquid agafem la dent de tauró i els pètals de la flor cadàver humumant i hi afegim també les plomes del trencalòs.
  7. Ja podem gaudir de salvar la noia que t’agrada dels lladres, etc.




POCIÓ PER SER MÉS INTEL·LIGENT
BRUIXOT: IBRAHIM 

INGREDIENTS:
Pàgines d’ un llibres de totes les assignatures
Cervell d’Einstein
Un llapis
Una goma
Un litre d'oli 

PREPARACIÓ:
1-Agafem el llibre, li tallem  les pàgines i ho fiquem en una galleda.
2-Agafem el litre d’oli i el fiquem en la galleda.
3-Agafem el llapis, el partim en dos  i el fiquem en la galleda.
4-Agafem la goma i la partim en deu trossos.
5-Per acabar, posem el cervell d’Einstein a la galleda. I ja està a punt!


   
POCIÓ PER TIRAR-SE PETS DE FOC
BRUIXOT: ALEX

INGREDIENTS:
merda de gos, gas tòxic, pèl del cul d’un porc, una mica de "guindilla" i  tripes de vaca.

PREPARACIÓ: 
Primer posem la merda de gos en una cassola i la triturem fins que quedi líquida. Després, posem el gas tòxic a la cassola i  ho barregem perquè quedi junt amb la merda. Després posem el pèl de porc a la punta de la merda i seguidament la "guindilla" a l’altra punta. Per últim, posem les tripes de vaca al voltant de la merda i ja estarà llest. Ara ja podem tastar-la.



POCIÓ PER NO PARAR DE RIURE
BRUIXES: LAURA I CARLA

INGREDIENTS:
1 Ungla d'àguila
2 ulls de drac
5 caquetes d’ocell
1 moc de mosca
3 llàgrimes de cocodril
27 dents de lleó 

PREPARACIÓ:

1-    Posar l’ungla d’àguila i els ulls de drac a   bullir.
2-    Triturar les 27 dents de lleó, i un cop bullits, l’ungla i els ulls de drac. Ho ajuntem amb les dents de lleó.
3-   Ajuntar el moc de mosca, les caquetes d’ocell, les 3 llàgrimes de cocodril, i
posar-ho tot al microones.
4-   Ho agafem tot, ho posem a un plat, i al congelador. 


POCIÓ PER VEURE-HO TOT EN QUADRAT
BRUIXOTS: JOEL I ADRIÁN

INGREDIENTS:
Merda de creeper
Ull d’enderman
Ulleres de hipster

PREPARACIÓ:
1-Agafem la merda de creeper i la bullim en aigua molt calenta.
2-Posem la merda de creeper líquida en un bol.
3-Posem les ulleres de hipster en el bol.
4-Deixem assecar les ulleres quatre hores i ja estaran a punt les teves ulleres quadrades.



dimecres, 20 de febrer del 2013

Fragment de La bibliotecària d'Auschwitz, d'Antonio G. Iturbe


"Al llarg de la història tots els dictadors, tirans o repressors, tant si eren aris, negres, orientals, àrabs, eslaus com de qualsevol color de pell, tant si defensaven la revolució popular, els privilegis de les classes patrícies, el manament de Déu com la disciplina sumària dels militars, fos quina fos la seva ideologia, tots s'han caracteritzat per una cosa en comú: sempre han perseguit els llibres amb acarnissament. Són molt perillosos, fan pensar." (pàg. 14) 

dimarts, 19 de febrer del 2013

El text instructiu i el Dia Internacional de la Llengua Materna

Amb els alumnes de 2A1 treballem a classe de català el text instructiu. Definició, estructura i exemples. I el millor, la recepta de cuina.
El 21 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna. I aquest any, en el meu centre, aquesta commemoració gira al voltant de la gastronomia.
I per què no es poden unir aquests dos fets?
Treballem les receptes de cuina, però les típiques dels diferents països d'origen dels alumnes.
Així que, dit i fet, han preparat un mural amb plats de la cuina internacional. Han explicat com es preparen aquests plats i han fet fotos del procés d'elaboració. I no només això, sinó que el dia de la presentació han portat els plats fets per ells perquè tots els companys, i jo mateixa, els poguéssim tastar.












dimecres, 6 de febrer del 2013

divendres, 1 de febrer del 2013

Centenari de la publicació de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra


El 24 de gener de 1913 es van publicar les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, que són la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tot el territori de llengua catalana.
Pompeu Fabra va néixer l'any 1868 al número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut, al barri de la Salut de l'antiga vila de Gràcia. Quan tenia cinc anys (1873) va ésser proclamada la I República a l'Estat espanyol, i el seu pare, que era republicà, fou elegit alcalde de la vila.
El 1906 va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb la comunicació Qüestions d'ortografia catalana. El seu prestigi intel·lectual en va sortir enormement reforçat, fins al punt que Prat de la Riba el cridà per dirigir un projecte de normativització lingüística del català. Aleshores retornà a Catalunya, fou nomenat fundador de la Secció Filològica de l'IEC i ocupà una càtedra dels Estudis Universitaris Catalans. El 1912 edità una Gramática de la lengua catalana, encara en castellà; un any després donava a conèixer les Normes ortogràfiques (1913), les quals, al costat de fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió. Un dels punts bàsics de l'ortografia defensada per Fabra va ser el respecte envers la pronúncia dels dialectes i l'etimologia dels mots. El Diccionari ortogràfic (1917) completà les Normes del 1913.
A partir del 1918, amb la publicació de la Gramàtica Catalana, adoptada com a oficial, s'inicia una etapa que culmina el 1931 amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana. Del mateix any és el Curs mitjà de gramàtica catalana, pensat especialment per a l'escola i reeditat, el 1968, amb el títol d'Introducció a la gramàtica catalana. Les Converses filològiques (1924) sorgiren de l'anhel fabrià de divulgar les seves reflexions lingüístiques. Són articles relativament breus que plantegen i resolen dubtes idiomàtics molt freqüents.
L'any 1932, Fabra accedí directament, per raó del seu prestigi, a la càtedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona. Amb ell hi entrava oficialment la llengua catalana, per primera vegada a la història. El 1933, Fabra esdevingué president del patronat de la nova Universitat Autònoma de Catalunya, tot just creada. El Diccionari del 1932, ja esmentat, i conegut popularment com a "Diccionari Fabra", fou pensat com l'esbós d'un futur diccionari oficial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Pompeu Fabra creuà la frontera franco-espanyola el 31 de gener de 1939, cinc dies després que entressin les tropes del general Franco a Barcelona. Després va patir un llarg pelegrinatge amb estades a París, Montpeller, Perpinyà i, finalment, Prada de Conflent, on va morir el 25 de desembre de 1948. Entre el 14 de setembre del 1945 i el 22 de gener de 1948 va ser conseller de la Generalitat a l'exili.